FISOLOFIA I CIÈNCIA AL RENAIXEMENT: NICOLAU COPÈRNIC I GIORDANO BRUNO (III)

Giordano Bruno:

Biografia:

Representació de Giordano Bruno, 1715

Giordano Bruno, nascut com a Filippo Bruno, va néixer a Nola, Nàpols, l’any 1548. Va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià. També és conegut com a Iordanus Brunus Nolanus (en llatí).

Era el fill del soldat Giovanni Bruno i de Fraulissa Savolino. Durant la seva joventut va ser enviat a Nàpols, on va ser educat. Va fer classes privades al monestir agustinià i va assistir a les conferències públiques en el Studium Generale. Es va canviar el nom a Giordano Bruno quan es va convertir en frare* dominic al monestir de Sant Domenico a prop de Nàpols, prenent el nom de Giordano, igual que  el seu tutor de metafísica, Giordano Crisp. Al 1572, quan tenia 24 anys, el van proclamar sacerdot. Tenia una memòria excepcional i estava interessat en la filosofia.

El seu gust per la llibertat de pensament i de llibres prohibits aviat li van causar dificultats. Així doncs és bastant sorprenent que es pogués quedar al monestir durant onze anys. Va passar gran part de la seva vida fugint d’un lloc a un altre, des del 1576 al 1592.

El 1576, va haver de partir de Nàpols per tal d'evitar la Inquisició* i també va haver de fugir de Roma per raons semblants, al mateix temps que va deixar l’orde de dominics.

Més tard va viatjar cap a Ginebra, on es va fer calvinista*, abans de ser excomunicat* i forçat a anar a França, on va estar durant molts anys sota la protecció de poderosos mecenes (gent que li donava suport). Durant aquesta època va publicar vint llibres. Alguns d’ells van ser: Cena de le Ceneri (1584), De l'Infinito i Universo e Mondi (1584). En aquesta segona obra defensa les teories de Copèrnic.

El 1586 va marxar de França cap a Alemanya, a causa d’una disputa sobre "un instrument científic". A Helmstedt els luterans el van excomunicar*. El 1591 va acceptar una invitació a Venècia, on va ser arrestat per la Inquisició*, jutjat, i extradit per a un judici a Roma, el 1593. Aquí va restar empresonat sis anys abans de ser jutjat. En el jutjat, Bruno va dir que no volia canviar d’opinió i llavors va ser declarat heretge* i lliurat a les autoritats seculars* el 8 de gener del 1600. El 20 de gener de 1600, el Papa Climent VIII va declarar Bruno heretge i la Inquisició va emetre una sentència de mort.

El judici de Giordano Bruno per la Inquisició romana

Va morir a Roma el 17 de febrer del 1600 quan el van cremar viu per heretgia*. 
Totes les seves obres foren incloses en l'Index Librorum Prohibitorum, el 1603 (la llista de llibres prohibits per l’Església catòlica).

Els nombrosos càrrecs contra Bruno, basats en alguns dels seus llibres, així com en els relats de testimonis, incloïen blasfèmia, conducta immoral, i l'heretgia* en matèria de teologia dogmàtica. També hi participen algunes de les doctrines bàsiques de la seva filosofia i cosmologia. Luigi Firpo va enumerar aquests càrrecs contra Bruno per la Inquisició* romana:

• Sostenint opinions contràries a la fe catòlica i parla en contra d'ella i els seus ministres.
• Sostenint opinions contràries a la fe catòlica de la Trinitat, la divinitat de Crist, i de l'Encarnació.
• Sostenint opinions contràries a la fe catòlica a Jesús com el Crist.
• Sostenint opinions contràries a la fe catòlica pel que fa a la virginitat de Maria, mare de Jesús.
• Sostenint opinions contràries a la fe catòlica tant sobre la transsubstanciació* i la missa.
• Al·legant (argumentant) l'existència de més d’un món i la seva eternitat
• Creure en la metempsicosi* i en la transmigració* de l'ànima humana en animals.
• La negociació de la màgia i l'endevinació.

Idees/teories:

Bruno pensava que tots els astres eren igual d’importants i que la Terra era només un més entre tots.  Va abandonar la idea de jerarquia dins l'univers. També pensava que tots els estels no giraven en torn a la Terra, sinó que cadascun es movia per propi impuls i va eliminar les esferes planetàries. A aquesta conclusió també hi havia arribat Thomas Digges el 1576, però Bruno considerava que l’univers era infinit i, en canvi, Digges deia que l’infinit era on habitaven Déu i els àngels. A la idea de que l’univers era infinit contradeia la idea d’un judici final, ja que segons Bruno l’univers era estable i permanent, i era una idea aliena a la concepció cristiana.

Amb aquest link es poden veure  totes les seves obres.

Totes les paraules que tenen un asterisc (*) surten a l'entrada de vocabulari (IV).

Dalia Aventín, Sandra Merino i Martí Solà