lunes, 30 de mayo de 2016

La ciéncia al renaixement

Durant el s.XV, amb el renaixement, es van realitzar importants avanços en els camps de la geografia, l’anatomia, la navegació, la rellotgeria i es va inventar la impremta. També van ser molt importants les facultats italianes de medicina ja que es van relitzar moltes disceccions i es va descobrir la circulació pulmonar. Malgrat no donar clars resultats contra les malaties, es van donar les bases de l’anatomia, fisiologia i patologia moderna.
El 1543 es va publicar De Revolutionibus orbium coelestium, obra de Nicolau Copèrnic, que defensa que la Terra, com tota la resta de planetes, descriu “una revolució anual al voltant del Sol, on es troba el centre del món”.

Copèrnic 
 Copèrnic va ser, l’iniciador de la revolució científica que va acompanyar al Renaixement europeu i que, passant per Galileu, portaria un segle després, per obra de Newton, a la sistematització de la física i a un profund canvi en les conviccions filosòfiques i religioses. Amb tota justícia, doncs, s'ha anomenat revolució copernicana a aquesta ruptura, de tanta transcendència que va aconseguir més enllà de l'àmbit de l'astronomia i la ciència per marcar una fita en la història de les idees i de la cultura. Copèrnic va idear la teoria  heliocèntrica que demostrava que els planetes giren al voltant del sol i no al voltant de la terra com es pensava fins aleshores.

Galilei

Galileu va ser un científic italià que va néixer al 1564 i va morir al 1642.És considerat un dels pares de la física. És el primer científic que va fer servir el telescopi per observar el cel. Va descobrir que el sol gira sobre ell mateix, i que la Via Làctica està formada per milers d’estels. Com que va defensar la teoria heliocèntrica de Còpernic, li va ocasionar greus problemes amb la religió i amb altres científics.
A l’any 1616 es va veure obligat a prometre davant del tribunal que abandonaba la teoria de Còpernic. L’única manera d’evitar més problemes.


Feliu Bernard, Carla Otero, Roger Sala

1 comentario: